Logo della Provincia di Oristano

Provincia di Oristano - sito web ufficiale

Bosa

10/05/2022  - 

Bosa, tzitade de mare, cun costeras de bellesa manna in ue si podent bìdere sos bentùrgios in bolu; tzitade  de frùmene, su Temu, s’ùnicu chi in Sardigna si podet navigare in 6 chilòmetros chi passant in sa tzitade e in su territòriu de sa ‘capitale’ de sa Pranarza; tzitade medievale cun su casteddu in su cùcuru de unu montigru e domos e crèsias chi nde contant s’istòria.

Su casteddu fiat de sos marchesos Malaspina chi dd’ant fatu fraigare pro defensa in su 1112. In sa pratza a intro de su casteddu b’est sa cresiedda de “Regnos Altos” chi tenet pinturas in sos muros fatas in su 1300. In suta de su casteddu b’est su bighinadu medievale de sa Costa cun guturinos longos e istrintos chi pigant a su casteddu fintzas cun tretos de iscaleras.

In Bosa de crèsias bi nd’at prus de una: Sa Catedrale dedicada a s’Immaculada, sa Crèsia de Santu Perdu, chi in sa fatzada tenet rosones, arcos e isculturas chi rapresentant sos bator evangelistas; sa Crèsia de Santa Rughe, de su de XVI sèculos; s’Oratòriu de su Rosàriu e sa Crèsia de su Cramu, in istile barocu.

Sos monumentos sunt fraigados, totu o in parte, in trachite ruja, perda locale chi s’agatat fintzas in sa Funtana manna de su 1881, chi est in mesu de bidda.

Bosa est connota fintzas pro sas contzas, in ue dae su de XVII sèculos si contzaiant sas peddes, atividade chi oe est acabbada ma sos edifìtzios abarrant comente monumentu de archeologia industriale.

In unu de sos edifìtzios prus bellos e caraterìsticos de Bosa si podet visitare su Museu Casa Deriu, chi ancora tenet sa mobìlia e biancheria originales, bòvedas pintadas, panimentos de parquet e majòlicas. In su de tres pianos si podet visitare una regorta de òperas de s’artista famadu Melkiorre Melis

A cara de sa Domo Deriu b’est sa Pinacoteca Antonio Atza, in ue sunt in mustra sas òperas de Antoni Atza, unu de sos maistros de s’arte sarda de sa segunda metade de su 1900. In sa Pinacoteca bi sunt fintzas òperas de àteros artistas.

S’artigianadu de Bosa est arte chi naschet in sas manos de fèminas e òmines.

Cussa de su filet est un‘arte antiga e de valore chi sas fèminas bosincas sighint a mantènnere cun passione manna. In sa rete ricamant disegnos de bellesa manna: frores e fògias culumbas e pugiones, budrones de àghina e cambos de bide, motivos geomètricos. 

Sos maistros de oro cun prata, oro e coraddu (chi s’agatat in su mare de Bosa) faghent prendas de sa  traditzione: butones, aneddos, cannacas ma fintzas oreria moderna in filigrana e no.

Logu de mare e de piscadores, Bosa est connota pro s’aligusta e pro màndigos lichitosos de pische, comente s’azada chi si cuncordat cun s’iscrita. Ma est fintzas connota pro sa Malvasia de Bosa, unu binu DOC, bonu meda a ddu bufare cun sos durches.

Sa festa prus connota de Bosa est su Carrasegare: un’ispàssiu mannu pro sos bosincos cun paritzas dies de ballos, cantos, papadas e bufadas mannas. Su Martis de carrasegare nche dda tirant totu sa die: su mangianu, bestidos a corrutu e tzintzieddados, atitant cun argumentos satìricos e allusiones sessuales.

A su sero a tardu torrant a essire bestidos de lentzolos e cuguddos biancos, cun una pischedda cun a intro una candela alluta e sighint a andare in giru chirchende Giolzi.

In Chida Santa non mancant sas protzessiones e sas rapresentatziones de sa passione de Cristos, chi sunt acumpangiadas dae sos càntidos traditzionales a tràgiu bosincu

Pro sa festa de Santa Maria de mare, sa prima domìniga de austu, s’istàtua de Nostra Sennora si giughet in protzessione: unu tretu est cun sas barcas in mare e in su frùmene.

Sa de duas domìnigas de cabudanni s’afestat Nostra Sennora de Regnos Altos: in  su bighinadu de Sa Costa passat una protzessione longa chi arribat fintzas a su casteddu, in ue si faghet sa Missa in foras. Sa festa sighit cun cantos, ballos e cumbidos.

 (MM)