Logo della Provincia di Oristano

Provincia di Oristano - sito web ufficiale

Depòsitu de iscòrias nucleares - Sa Sardigna est in sa mapa Sogin

17/03/2022  - 

Martis 15 de martzu 2022 s’azienda Sogin at cunsignadu a su Ministèriu de sa Transitzione ecològica sa Carta natzionale de sas àreas idòneas (Cnai) a ospitare su depòsitu natzionale de iscòrias radioativas. Intro de sas ses regiones candidadas a custu iscopu b’est sa Sardigna, e in particulare bator àreas in provìntzia de Aristanis e deghe in Sud Sardigna, in sos territòrios de Sipicia, Ollasta, Assou, Mogoredda, Useddus, Sant’Antoni, Nuragus, Nurri, Giaùni, Setzu, Turri, Pauli Arbarei, Tuiri, Ussaramanna, Gerxei, Is Pratzas, Mara, Mandas, Seurgus Donigala, Segariu, Guasila e Ortacesus.

“Naramus unu NONO firmu non solu a su progetu originàriu de sos 14 sitos, ma finas a onni forma de rimodulatzione in ue siat prevìdida s’Ìsula nostra” at naradu su presidente Solinas, ammentende chi in su mese de martzu 2021 sa Giunta regionale aiat aprovadu unu documentu de 200 pàginas iscritas dae espertos de assessorados, universidade, sovrintendèntzias, assòtzios e comitados, in ue sunt elencadas totu sas resones chi non permitint chi sa Sardigna siat depòsitu de custas iscòrias: in antis de totu ca a las trasportare in mare est un’ispesa e b’at arriscu mannu de tènnere dannos o atentados, a pustis pro resones idrogeològicas, archeològicas, antròpicas etc.

Sa Sardigna in custos annos est istada carrigada de tantas iscraitùdines, comintzende dae sas servitudes militares (su 60% de sas bases sunt in Sardigna). In prus, comente ponet in evidèntzia Bustianu Cumpostu portaboghe de su comitadu Nonucle-Noscorie, nche tenimus 300mìgia tonnelladas de sos avantzos de atzajeria de totu Europa e finas s’amiantu de sas Ferrovias de s’Istadu.

A atzetare finas su càrrigu de custos 78.000 metros cubos de iscòrias radioativas a bassa, mèdia e arta atividade diat èssere un’isfrègiu in prus, e non b’at promissa de postos de traballu chi potzat cumpensare su dannu ambientale, ecològicu e sanitàriu chi si nde diat tènnere.

“Custa borta naramus chi NONO e s’Istadu nde devet tènnere contu” sunt sas paràulas de Solinas, chi ponet in evidèntzia sas tantas initziativas populares e istitutzionales chi in custos annos ant manifestadu sa voluntade contrària a su depòsitu de iscòrias: “In su 2011, cun su referendum, prus de su 97% de su pòpulu sardu at votadu contra, e finas su Cussìgiu regionale s’est pronuntziadu tantas bortas pro su Nono”.

Finas sos Comunes sardos in custos annos sunt istados craros neghende su cunsensu. L’at ammentadu Emiliano Deiana presidente de Anci Sardigna chi cun unu comunicadu essidu eris 16 de martzu ponet in evidèntzia sa contrariedade assoluta de Anci a ogni ipòtesi de inserimentu de sa Sardigna in sa Carta Natzionale de sas Àreas Idòneas. Deiana ammentat chi su 19 de ghennàrgiu de su 2015 Anci Sardigna at deliberadu a s’unanimidade una dispositzione chi respinghet onni possibilidade de atzetare iscòrias radioativas in Sardigna, e su 13 de ghennàrgiu 2021 s’Assemblea de sos Sìndigos sardos at torradu a deliberare a s’unanimidade contra a s’ipòtesi chi sa Sardigna potzat èssere seberada comente depòsitu.

Finas sos pìscamos sardos aiant faeddadu de “servitude chi non si podet aguantare, chi podet dare unu corpu mortale a s’economia agro-pastorale e turìstica sarda”, e issos puru aiant naradu unu Nono craru e sicu.

(GF.P.)