Logo della Provincia di Oristano

Provincia di Oristano - sito web ufficiale

Mamma mia su Moro in cobertura!

12/04/2022  - 

Furat, chie benit dae mare” narat unu ditzu antigu.

A dies de oe, chi su mare pro sa Sardigna est unu puntu de fortza pro si presentare a su mundu, custas paràulas parent istonadas, ma in àteros tempos su mare est istadu inimigu de sos Sardos: ogni nave chi si bidiat imbatende fiat minetza de morte e sos Sardos ant imparadu in pedde issoro cantos perìgulos podiant bènnere dae cussa isterrimenta de abba cristallina chi los separaiat dae sas àteras terras. 

Pro custa resone, a bellu a bellu, s’òmine ant tzèdidu sas costeras a sas paules e a sa malària e s’est trasformadu in òmine de campagna, abbaidende su mare dae su cùcuru de sos montes.

Una de sas pàginas prus tristas de s’istòria de Sardigna tenet su mare comente protagonista: est s’istòria de sos milli annos chi sos Sardos ant gherradu contra de sos piratas moros, a sa sola e a manos nudas, distinghende·si pro valore a su puntu chi su geògrafu Muhammad al-Idrisi (1099-1165) aiat iscritu chi sos Sardos fiant “unu pòpulu valorosu, chi non lassat mai sas armas”.

Sas incursiones sunt comintzadas intre su 703-704 p.C. e si sunt repìtidas a intervallos regulares pro prus de milli annos, finas a su 1816 cando su Cungressu de Vienna at impostu a sos bey (sos sovranos) de Tùnisi, Trìpoli e Algeri sa fine de su cummèrtziu de sos iscraos. 

Sa gente non tenet prus ammentu de cussos tempos terrorosos, ma sa memòria est abarrada in sas chentinas de turres chi bàrdiant sas costas e in sas cantzoneddas chi si cantant sena nde cumprèndere bene su significadu: “Mamma mia su Moro in cobertura! / Mamma mia su Moro in su padente! / A bisu meu nch'at bènnidu zente / a nche leare sa tzeraca a fura!”

Su fatu est chi pro tempus meda sos Arabos sunt istados interessados a sa positzione istratègica de sa Sardigna, chi fiat sa gianna pro intrare a Europa. Comente ponet in evidèntzia Raimondo Carta Raspi in su libru Storia della Sardegna (cap. VIII, pagg. 340-341) “si sos Moros non nche sunt imbàtidos a Europa, su mèritu lu tenent sos Sardos e sos Corsicanos”.

Sa costa otzidentale, in ue fiat fàtzile a isbarcare, est istada sugeta pro sèculos a sas bardanas moriscas: chentinas de piratas nche calaiant de improvisu subra de sas biddas, a de note, ponende fogu a sas barcas, isrobende sas domos e impresonende sa gente (sas fèminas pro sos harem e sos òmines pro sos mercados de sos iscraos). B’at istadu tempos chi in manu de sos piratas b’aiat prus de 2.000 sardos, s’1% de sa populatzione de s’Ìsula.

Sos chi biviant in logos de mare ant lassadu sas biddas pro si amparare in logos prus seguros: dae Tharros, tzitade pròspera de su Sinis, in su 1070 sa gente at fuidu a su cùcuru de Santu Pedru “portende dae Tharros sa perda a carros” comente narat su ditzu.

Crabas at bìvidu annos de terrore dae su 1509: onni annu sos piratas faghiant bardana e una borta nch’ant leadu totu sos abitantes de sa bidda. Dae cussu momentu, pro pòdere bìvere in cussos logos, sos crabarissos ant dèvidu fàghere servìtziu de bàrdia a ispesas issoro e pro custa resone in su decretu règiu de su 3 de làmpadas de su 1514 sa bidda est istada dispensada dae totu sa pagamenta pro ses annos.

Una pàgina eròica in custa gherra millenària la contat sa Pianalza: in su 1684 Giomaria Pòddighe capitanu de sos barratzellos de Tresnuraghes acudidu cun sos tresnuraghesos a difèndere a Magumadas, fiat resurtadu a nd’istratzare a sos Moros un’istendardu cun sa mesuluna, chi oe est custoidu in sa parròchia de Magumadas. 

De totu custas cosas oe non b’at prus ammentu. Nd’abarrat memòria ebbia in sas turres ispagnolas postas tretu-tretu a bardiare sas costeras.

Pro nd’ischire de prus podides lèghere s’artìculu de s'istòricu Francesco Casula, chi at fatu una cronologia in detàlliu de sas incursiones de sos Moros in Sardigna. Su link est custu: https://truncare.myblog.it/2013/09/07/le-incursioni-barbaresche-in-sardegna-700-1800-5671049/

(GF.P.)