Logo della Provincia di Oristano

Provincia di Oristano - sito web ufficiale

Monte Arci e Grìghini

17/03/2022  - 

Sos territòrios de su Monte Arci e de su Grìghini sunt de orìgine vulcànica. Su giassu prus artu est Trèbina Longa (812 metros) chi paris cun àteros duos cùcuros ammentant, cun sas tres puntas, una trìbide.

In Pau ant abertu unu museu dedicadu a s'ossidiana o perda cròbina e peri sa bidda s’agatant isculturas modernas in ossidiana;  in prus de andare a bìere su museu, si podent fàghere escursiones in su territòriu pro bìere sas cavas antigas e peri su caminu s’agatant cantigheddos meda de custa perda vulcànica betza de milliones de annos. In s’època preistòrica  cun sa perda cròbina si faghiant ainas e armas; pro custu materiale pretziosu lompiant in Sardigna pòpulos de àteras alas de su Mediterràneu.

In Masuddas b’est su Museu  de sos minerales “Stefano Incani”.

Bi sunt buscos mannos de ìlighes, ma bi sunt fintzas suèrgios, chercos, ogiastros e tretos mannos de erbas e molas de vegetatzione mediterrànea: tiria, lidone, murta, modditzi, mudregu, ghiddostre, lua, iscrareu e àteros. In s’Àcua Frida, in su territòriu de Abas b’est unu buscu ispantosu de ìlighes e, comente narat su nùmene etotu,  mitzas de abba bella e frisca. Pro amparare sos dannos fatos in sos annos dae su fogu, a bortas fintzas mannos meda, in unos cantos cantieris sunt torrende a prantare matas e a chircare de pesare torra su buscu.

Sirbones, margianas, marameles, astores de ratzas diferentes, pubusas paris cun àteros animales e pugiones meda bivent in sos sartos de custos montes; sos crabolos e sos chervos, chi fiant ispèrdidos, ddos sunt torrende a pònnere. 

Sos rios de custos montes portant s’abba a sos istànios de Marceddì e a sas paules de Santa Giusta e de Prammas.

Calende dae su Monte Arci, cara a su pranu s’agatant monumentos de èpocas antigas comente protonuraghes, nuraghes e rastos de època romana. In sos sartos de Marrùbiu b’est sa cresiedda de Santa Maria de Zuradili – est su chi abarrat de sa biddighedda de Surraduli abbandonada in su de XVII sèculos – in ue, ogni annu in su mese de maju, faghent una festa dedicada a Nostra Segnora.

A pustis de una bella passigiada in sos buscos de custos montes, si podent visitare sos museos (Pau e Masuddas) e sas biddas trancuillas de custa ala de sa provìntzia de Aristanis e mancari non diat a èssere male a si firmare a papare pane “fatu in domo” (Biddobrana), lorighitas (Mragaxori), caboniscu cun murta (Masuddas) e àteros màndigos antigos e bonos, frutu de sas produtziones e retzetas fintzas de sas àteras biddas de custu territòriu.

Sa bidda de Marrùbiu est fintzas connota pro su Marrulleri,  sa festa de carrasegare cun carros allegòricos e màscheras modernas.

(MM)