Logo della Provincia di Oristano

Provincia di Oristano - sito web ufficiale

“Oe sa Sardigna, cras su mundu” – Americanos, DDT e esperimentos sanitàrios

27/01/2022  - 

Sa malària (o sarda intemperie, comente si li naraiat finas a su sèculu passadu) est istada unu de sos castigos de sa Sardigna dae su tempus antigu: giai dae su sèculu III a.C. sos autores latinos mentovaiant custa maladia faeddende de s’Ìsula, e ischimus chi nd’at semper conditzionadu vida, crèschida demogràfica, comunicatziones internas e economia.

Sa gherra contra a custa maladia est comintzada in tempus de su Fàsciu, ponende in òpera istrategias idràulicas (controllu de sos benales e bonìfica de pischinas e paules), agràrias (agiudos agrìculos a sas àreas disagiadas, pro las torrare a populare), igiènicas (sanificatzione de sas domos).

In Aristanis sa malària at agatadu terrinu bonu pro sa presèntzia de sas paules, e sas epidemias nàschidas in ie si sunt difùndidas in presse in sas biddas a làcana. B’at istadu unu tempus chi sa tzitade fiat connota comente “tumba de sos furisteris” ca a sos furisteris (chi teniant prus pagas difesas) no lis daiat iscampu. Pro custa fama trista, carchi archipìscamu in su tempus passadu non b’at chèrridu mancu andare a istare e in tempos de epidemia de malària finas a sas guarnigiones militares nche las ispostaiant a su Montiferru.

Cando sas paules intre Terraba e Aristanis las ant assutadas e fatas fèrtiles faghende nàschere sa tzitade de Mussolìnia (oe Arborea) sa situatzione est megiorada, ma est ebbia cando sunt imbàtidos sos americanos chi sa maladia est isparida de su totu, cun sa campagna de sanificatzione a DDT finantziada dae s’ERP (European Relief Program) e dae sa Rockefeller Foundation.

In cussos annos sa situatzione sanitària fiat peorada meda. Sa gherra, sa crisi alimentare e sa paga assistèntzia sanitària aiant debilitadu sa gente, e in prus in su 1943 sos tedescos fuende dae s’Ìsula aiant aundadu territòrios intreos, torrende.los a paules prenas de tzìntzula.

In su 1945 a su malariòlogu Alberto Missiroli l’at bènnidu a conca chi pro nch’ispèrdere sa tzìntzula si podiat impreare unu cumpostu chìmicu chi si naraiat DDT, chi aiat fatu meràculos in Nàpoli contra a su tifu.

Sa campagna “Today Sardinia tomorrow the world” (“Oe sa Sardigna, cras su mundu”) est nàschida in cussos annos, coordinada dae s’ERLAAS (Ente Regionale per la Lotta Anti Anofelica in Sardegna).

Su progetu fiat in duas fases: sa prima contra a sa tzìntzula, sa segunda contra a sa cria. Cun sa prima ant bonificadu domos, iscolas, edifìtzios e finas nuraghes, ricòveros pro animales, pontes e pelcas. In sa segunda, a pustis innetiados in pianu e in monte sos logos arrodados e a pustis abertos canales e passàgios (finas a corpos de dinamite), ant betadu sa meighina a totue cun aèreos e màchinas de meigare a manu.

A custa bonìfica colossale b’at leadu parte prus de trinta mìgia sardos, in mesu de milli dificultades ca sos meres de sos terrinos los minetzaiant timende chi su DDT esseret luadu putzos e serbatojos, sos latitantes los firmaiant timende chi sos carabineris s’esserent mimetizados in mesu de sos operajos e sos isbandidos nche furaiant su dinari de sas pagas, comente capitaiat in su Far West...

Custa campagna de disinfestatzione nch’at fatu isparire sa maladia ma non nch’at ispèrdidu sa tzìntzula Anopheles labranchiae, chi fiat presente in Sardigna dae in antis de s’òmine e fiat resistente meda.

Si podet nàrrere chi sos americanos apant fatu un’esperimentu iscientìficu: cheriant cumprèndere si una calidade indìgena de tzìntzula faghiat a nche l’ispèrdere a DDT, ca in casu si podiat fàghre finas in su restu de su mundu. Pro s’esperimentu ant impreadu una cantidade de DDT de tres o bator bortas prus arta de su bisòngiu, comente at ammìtidu su coordinadore John Alexander Logan iscriende a sas autoridades frantzesas.

E custa cantidade istremenada de DDT ite at causadu in tèrmines de dannos sanitàrios e ambientales? Giai dae sas primas dies sa gente de campagna aiat signaladu chi fiant morende sas abes, sos animales de domo, su pische, sas berbeghes. S’ERLAAS at fatu istudiare sa situatzione a espertos locales chi ant naradu chi non fiat pro cussu, e totu est finidu in cue.

Naramus chi istùdios non bi nd’at, ne ambientales e nen sanitàrios. Non s’ischit.

A dies de oe si podet ancora bìere, in carchi domo, sa sigla DDT chi nos ammentat sos benefìtzios e nos ponet dudas pro sos dannos de una campagna sanitària chi non si fiat bida mai in antis e non s’est torrada a bìere a pustis, in Sardigna.

(GF.P.)