Logo della Provincia di Oristano

Provincia di Oristano - sito web ufficiale

Panes e durches de Chida Santa e Pasca Manna

11/04/2022  - 

Comente ogni die de festa, sa Domìniga de parma, Pasca Manna e fintzas sa Chida Santa tenent pane e durches issoro.

Pro sa Domìniga de parma si faghent sos cocois de parma: pasta violada intritzada a manera diferente, a segunda de su tràgiu de sa bidda ma belle in totue ammentant sa tessidura de sa parma, cun mèndula in biancu posta a ddos mudare. In tempus antigu sa mèndula si poniat fintzas cun sa còrgia o imbetzes de sa mèndula si poniant cantigheddos de pasta etotu. Bi nd’at fintzas decorados cun frores e fògias de pasta.

Mancari sa Chida Santa siat de tristura e geunu, respetende sa traditzione de unas cantas biddas, non mancant sas tziricas. Su nùmene de custu durche, fatu cun pasta violada e pistiddu (de saba o confetura ma fintzas de mèndula, mele,…) benit dae su latinu siliqua, silibba, e fintzas dd’ammentat sa silibba (o tega) de sa carruba.

Su durche de Pasca, in totue in Sardigna, est sa pàrdula: su prenu de casu friscu ma fintzas de soru cotu e oos est postu in cantos de pasta violada tirada a fine e piculada a inghìriu de su prenu pro fàghere comente unu istergigheddu. Si faghent fintzas longas, cun sa forma de una metade de  luna e ddis narant ‘a cocoi’ e ‘a coconilla’.

Su nùmene pàrdula benit dae su latinu quadrula, dae sa forma cuadrada e cun bator pitzicorros chi, su prus una borta, teniat su pìgiu de sa pasta.

 

S’antigu ou de Pasca est s’angulla o cocoi de angulla o cocoi cun s’ou.  S’ou , semper intreu e cun sa còrgia, si ponet o in pitzu de su cocoi de pane pesadu o in pitzu de pasta violada chi si modellat o forma de pugioneddos, de tzestineddos e/o si decorat cun frores e fògias cun sa fantasia personale chi in sas manos de massajas meda est arte. Pasta e ou coghent paris in su forru.

Pugiones, frores ma prus che totu s’ou sunt sìmbulos de su beranu, de sa vida chi torrat a nàschere cun su tempus bonu, pro sos cristianos de sa vida chi torrat cun sa resurretzione.

Sugundu su linguista M.L. Wagner su nùmene benit dae s’àrabu magrebinu ‘angúl ‘, unu pane durche, faeddu chi diant pòdere àere batidu in Sardigna sos tabarchinos de Carloforte o sos sardos chi biviant in Tunisia.

 

(MM)