Logo della Provincia di Oristano

Provincia di Oristano - sito web ufficiale

Su Monteferru

15/03/2022  - 

Sa provìntzia de Aristanis tenet unu territòriu mannu chi dae su mare àrtziat a giassos de monte de bellesa naturalìstica manna. In sa parte otzidentale bi sunt sos montes de orìgine vulcànica de su Monteferru, chi – in su territòriu de Cùglieri – cun su Monte Urtigu lompet a 1050 metros. Sa lava chi milliones e milliones de annos a como nd’at fuliadu a foras su vulcanu at formadu sas costeras artas e nieddas chi arribant a su mare, sa campeda de Abbasanta ma fintzas sa regione Campeda e sos montes de su Màrghine .

Est in unu territòriu ricu de abba in ue ant funtzionadu mòlinos e carcheras e a dies de oe prenet sos acuedotos de unas cantas biddas. Est ammuntadu  dae buscos de ìlighe e colòstrighe e de meda àteras matas e molas, in ue bi bivent animales meda: sirbones, margianes, cunillos e lèperes, abios, su maramele e s’ischirru e àteros. Sos bentùrgios, sos  cherbos e sos muvrones (chi non sunt medas) ddos ant torrados a pònnere dae unos cantos annos. In s’oru de su mare, in sas rocas de sa costera bivent su cau, sa piliaghe, su corbu de mare e àteros pugiones.  

Est unu logu bellu meda pro essidas, fintzas a caddu o in bitzicleta e atretzadu pro si firmare a si pausare e papare, ispètzie acanta de sas funtanas. Santu Lenardu – cun sas sete funtanas famadas – est unu burgu de vacàntzia e pàusu a pagos chilòmetros dae Santu Lussurzu. Su territòriu de su Monteferru dae sos montes suos lompet a su mare cun sa marina de Is Arenas, unu tretu longu de montigros de arena e pinetas; cun cussas de S’Architu e Santa Caderina mudadas dae rocas biancas cun arcos e isuleddas; cun sas arturas de perda niedda  infustas dae ispèndulas.

In su sartu e in sos buscos paschent cheddas medas de bacas rujas de s’arratza sarda-modicana allevadas pro sa petza e pro su late chi si traballat pro fàghere su casizolu.

Sos buscos, chi in unos cantos tretos sunt ispantosos, ant tentu in sos annos dannos diferentes: a bortas ant ispèrdidu tretos de buscos pro fàghere logu a terrinos de pastura pro su bestiàmene; a bortas sunt istadas càusas chi ant signadu s’istòria (matas medas ddas ant segadas pro fàghere sas traversinas de sa ferrovia piemontesas) ma fortzis su prus sunt istados sos dannos mannos de sos fogos chi in s’istiu brùsiant ètaros e ètaros de padente; s’ùrtimu in su mese de trìulas 2021 at tocadu fintzas bestiàmene e biddas.

Acanta de su mare agatamus murta, chessa, tiria, tramatzu, mudregu, lua, iscrareu e àteras meda, fintzas cussas chi cun sas raighinas firmat s’arena e matas de opinu; acostende∙si  a sas biddas: frutedos e olivàrios ma fintzas castàngia; in sos buscos de ìlighe, suèrgiu e colòstrighe creschent titione, fruscu, calàvrighe, làure, lidone, frorint rosas de monte, lèpere isposu e bidighinzu e sa lana de perda ammuntat sas rocas.

Sas biddas de su Monteferru: Bonàrcadu, Cùglieri, Narabuia, Santu Lussurzu, Iscanu, Sèneghe, Sinnarìolo, sunt caraterìsticas pro s’architetura de sas domos, pro sas crèsias medievales, pro sos arrastos de s’istòria antiga chi s’agatant in sos sartos issoro comente domus de janas, tumbas de gigantes, nuraghes e sa tzitade de Cornus.

(MM)