Logo della Provincia di Oristano

Provincia di Oristano - sito web ufficiale

Su Sinis

16/05/2022  - 

Su Sinis est logu de bellesa naturalìstica manna e de importu pro s’istòria non solu pro su territòriu de Crabas ma fintzas pro una parte manna de sa Provìntzia de Aristanis.

Sa natura in custa penìsula oferit vistas diferentes ma totus de incantu: su mare, sa laguna, plajas de arena e àteras de granos de cuartzu coloradu comente cussa prus connota de Is Arutas. Magrones, mengas, astores, pugiones de Santu Martinu e gente ruja bivent tra mare, s’ìsula de Malu bentu e istànios; su prus mannu est cussu de Crabas ma bi nd’at àteros prus piticos. In mare s’agatant pisches, testùines e tzetatzeos ma in suta de s’abba bi sunt fintzas antigas naves romanas e ispagnolas afundadas.

Su pische iscata (o mugheddu) de sos  istànios crabarissos ddu bendent in totue e arrostidu s’agatat in sas festas de biddas. Cun sos oos de custu pische faghent sa botàriga, apretziada e lichitosa meda, connota dae sos Fenìtzios chi in su de VII sèculos a in antis de sa nàschida de Cristos sunt arribados in su Sinis.

Tharros contat sa preistòria e s’istòria de su Sinis: biddighedda nuràgica, colònia fenìtzia, portu cartaginesu, tzitade romana, tzitade de importu bizantina e est istada sa prima capitale de su Giuigadu de Arborea. In custu territòriu, unos cantos annos a como, ant fatu un’iscoberta archeològica ispantosa (chi no est acabbada), cussa de sos Gigantes de Monte de Prama: unas cantas istàtuas mannas  de su de VIII sèculos a in antis de Cristos, espostas in sos Museos archeològicos de Crabas e de Casteddu.

A pagu tretu dae Tharros b’est sa cresiedda bizantina dedicada a Santu Juanni, connota comente Santu Juanni de Sinis.

Torrende dae su mare, cara a sa bidda de Crabas si podet visitare su novenàriu de Santu Srabadori, in ue in su mese de cabudanni faghent una festa de noe dies cun funtziones religiosas in sardu e festa cun ballos, mùsica e ispàssios. Sa crèsia dd’ant fraigada in pitzu de un’ipogeu antigu, abitadu giai in su Neolìticu e a pustis ant sighidu in èpocas diferentes sos nuràgicos, sos pùnicos, sos romanos e a ùrtimu in edade cristiana. Ogni època at lassadu rastros de sa religione sua. 

Sa festa de Santu Srabadori est connota pro sa cursa chi sos devotos crabarissos faghent sa prima domìniga de cabudanni cando – currende iscurtzos, in camisa e cartzones de tela (sunt ebbia mascros) – pro promissa torrant s’istàtua de su Santu a Crabas comente aiant fatu in su tempus de sas invasiones de sos saratzenos, de sos moros chi furaiant òmines e santos, cando aiant sarvadu s’istàtua de su protetore issoro. Cun s’istàtua de Santu Srabadoreddu sas fèminas crabarissas, su matessi iscurtzas e cun su costùmene crabarissu, faghent una protzessione sìmile.

 (MM)